Una església protestant, aquest és el paisatge que veiem des del llit, des del sofà, des de tot arreu (és petitó, 23 metres) del nostre estudi de Belleville , el barri de París on habitem aquests primers dies.
Encara que abans de venir pensàvem que estaríem pocs dies per aquí i buscaríem de seguida un altre lloc -sobretot més gran- per viure, estem encantats amb l'estudi, i també del barri, Belleville, un antic poble que es va annexionar a París l'any 1860 i que, sense poder fugir dels tòpics, ens està al·lucinant pels contrastos i la barreja de tot el que t'hi pots trobar. Avui dilluns, per exemple, hem anat a informar-nos a la piscina municipal del barri (n'hi ha moltes per tot París) i està just a un carrer paral·lel al nostre que coneixem com el carrer dels grafittis, perquè tot el carrer està decorat amb ells. I és que podem dir que Belleville és un barri d'artistes.
Tradicionalment era un barri popular, d'immigrants (espanyols fa unes dècades, per això a la cantonada de casa hi ha el bar Alhambra o una mica més enllà hi ha Chez Ramona, ja tancat, on un rètol diu que es feien paelles), però cada vegada més s'està convertint en un barri de bohemis. De fet, una mica més amunt d'on vivim nosaltres (on sobretot hi ha comerços i restaurants xinesos, tailandesos i altres asiàtics), hi ha bobolandia, la terra dels bobos (bohemian bourgeoise): és a dir, gent amb calers però que no vol viure a barris rotllo Pedralbes o Sarrià, sinó que prefereixen el Raval perquè mola, perquè allà viu la multiculturalitat, perquè és més autèntic... Evidentment, està ple de botigues de bona gastronomia, d'alimentació biològica, d'aquells bars amb un toc especial... sí, teniu raó, si no fos pel nivell adquisitiu, jo també podria viure a Bobolandia, ummmm
El que deia: al carrer dels grafittis, ens hem trobat uns joves que pintaven amb esprais al costat d'un parell de locals a peu de carrer que són estudis de dissenyadors gràfics o arquitectes, de la piscina més nova de tot París, però també d'un parell de bars de Pepes de tota la vida (com els que tenim als nostres barris de l'extraradi barceloní).
Abans de seguir, però, una foto de les vistes des de la nostra gran finestra, per on entra moltíssima llum -hem tingut sort i sí, hem vist el sol i el cel blau de París un parell de dies, ja-. És la imatge de quan treiem el cap i mirem cap a la dreta, cap a la rue de Belleville, on hi ha moviment a totes hores.
Mirant cap a l'esquerra hi ha molta més calma i de seguida ens trobem l'entrada del Parc de Belleville, des d'on es tenen una de les millors vistes de la ciutat.
I ja que he parlat del Parc, mostro les vistes. París és una ciutat especialment plana, i com Belleville està bastant més elevat sobre el nivell del mar, el parc del costat de casa té un dels millors miradors... (les torres que destaquena al fona són la Tour Eiffel i la Tour Montparnasse).
Aquesta primera setmana està sent estranya, si tenim en compte que el que algú fa quan arriba a una gran ciutat que no coneix, és patejar-se-la sencera i visitar els seus llocs turístics. Doncs no, nosaltres no ho hem fet, pensant en tots els mesos que ens queden aquí, esperant un clima més agradable per fer-ho, i sobretot, perquè hem preferit prendre'ns-ho amb calma i dedicar-nos a tot el que significa ser un nouvingut (bancs, telèfons mòbils, tràmits per les beques, inscripcions, etc.).
Això sí, dissabte al migdia ens vam animar a fer un passeig llarg pel barri: agafar el boulevard Belleville i arribar fins a la zona de Menilmontant i Overkamp (on hi ha la marxa de nit) i pujar després a la zona de sobre de casa, Jourdain, les Buttes Chaumont... en fi, de Musulmandia a Bobolandia.
Feia un bon sol, però no va ser el millor dia, ja que ha estat el més fred des que vam arribar. Al vespre feia 3 graus negatius, brrr. Total, que quan portava una hora o així jo vaig decidir tornar a casa perquè no suportava més el vent gelat a la cara, les mans i altres parts del cos no tant citables.
Ens va servir per continuar trobant aquests contrastos dels quals parlava: jueus i musulmans a tocar. És a dir, restaurants cosher al costat de botigues halal, llibreries amb l'estrella de David al costat de botigues on comprar tot allò que et fa un bon musulmà: els vestits especials, l'Alcorà, la guia de les mesquites de França i aquestes extraordinàries catifes amb, fixeu-vos-hi bé, és genial, una mena de brúixola, per apuntar sempre a la Meca, suposo...
Per últim, una altra joia del barri, els petits tallers o botigues que sorprenen en un carreró qualsevol, al qual no aniríem a parar seguint les guies turístiques, sinó només accessibles quan un es deixa fer, caminar i mira per allà on passa amb els ulls de per a qui tot és nou... Fent allò que ens vam marcar com a repte la nit de cap d'any i que havíem llegit en una entrevista al físic Étienne Klein a la contra de La Vanguardia: "Haga lo que no haya hecho nunca antes o haga lo de siempre como si no lo hubiera hecho nunca: como si fuera la primera vez". Una bona recepta per no fer-nos vells, recomano l'entrevista: http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2009/12/31/pagina-76/80277926/pdf.html
El que deia, aquelles petites joies que sovint trobem sense anar a buscar-les. Com a Belleville hi ha de tot, també vam trobar un local a peu de carrer, amb una imatge exterior de botiga 'a la francesa' i un noi treballant a dins. Quan ens hi vam apropar, vam descobrir que es tractava d'un atelier de réparation de clarinettes. Així que si ens visiteu algun dia, no dubteu a portar el vostre clarinet. A Belleville us el repararan...
à bientôt!
