Je suis déjà parisienne (un peu). Primers contactes amb la ciutat

Avui ens hem guanyat els primers euros a París. Mentre no sàpiga quina serà la meva rutina (vaig arribar el dia 27 per res, perquè dilluns começo les classes i encara no sé què faré, ja que el profe que s'encarregava em va escriure ahir per dir-me que no em podia atendre perquè marxava a Amèrica del Sud, aquests antropòlegs!), no vull lligar-me a cap feina, però allà on anem miro papers que ofereixin activitats puntuals remunerades. Ja ens hem apuntat a més d'una i aquest matí ens hem guanyat 40 euros cadascun per dues hores i mitja de feina. Era una tasca una mica sui generis, ja que consistia en llegir més de 500 frases que anaven sortint en una pantalla d'ordinador a dos micros i vigilar de no sortir-nos dels marges de so. És per a un projecte de reconeixement de veu de la Unió Europea, i necessitaven castellano-parlants. Ha estat curiós anar dient frases com: "¿Por qué andén llegará el tren? ¿Tiene camisas de otra talla? ¿Cuántos yenes cuesta la habitación doble?", je je.

He sortit corrent per agafar un Tramway cap a Paris Expo (com la Fira de Barcelona de la Plaça Espanya) perquè se celebrava l'Expolangues i el català és la convidada d'honor. Ens han convocat als estudiants catalans a París per fer tàndems lingüístics amb francesos que estudien català, i he fet una mica el número, perquè hi havia només tres francesos i m'ha tocat parlar davant de tothom amb micros, en francès! He intentat lliurar-me'n amb l'excusa que fa res que sóc aquí, però no ha colat, així que he parlat amb un parisenc que fa 13 anys que viu a Barcelona i que parlava de conya el català (i el francès, és clar).

Llavors, tornada en tramvia a la Cité International Universitaire (perquè us feu una idea, com una mena de campus americà, amb grans avingudes i gespa, i on cada casa pertany a un país) i des d'allà cap al centre (Chatelet i l'île de la cité, on està Notre Dame) a peu, en una bona passejada aprofitant el bon temps que ha fet aquests dos dies a París -a estones fins i tot em molestava la meva súper bufanda, no hem baixat dels 6 graus!-.


I bé, al matí, metro i gran transbordament a Chatelet (me'n ric lloc de les pasarel·les mecàniques dels aeroports, aquí fas quilòmetres en pasarel·les que van a tota pastilla) i tren ràpid, després tramvia... Tot això soleta (ja sabeu que significa això per mi) sentint-me lliure, autònoma, satisfeta d'anar mirant tranquil·lament per la finestra...

I la veritat és que avui m'he sentit, per primera vegada, una mica parisenca.