Ara que ja fa uns dies que la meva pràctica del francès es redueix a la lectura d’algun text...
L’experiència de viure en un país on es parla un altra llengua fa palès que no es pot traduir tot. Ser bilingüe català-castellà ja m’ho havia fet pensar alguna vegada, però sobretot me n’he adonat vivint a París.
Per exemple, com traduiríeu 'vespre' al castellà; o una 'soirée' en alguna de les nostres llengües sense haver de dir “festa que se celebra en una casa”? I el 'même' francès, que es fa servir per a tantes situacions diferents?
L’antropòleg britànic Evans-Pritchard ja en parlava, de les dificultats de la traducció en l’àmbit de l’antropologia, als anys 60 del segle XX. Podeu conèixer el que pensava en un llibre que recull unes conferències que va fer: Teorías de la religión primitiva.
Ell anava més enllà de la problemàtica de traduir una paraula per una altra, ja que afirmava que, fins i tot sabent com es diu un objecte o ritus en el nostre idioma, això no significa que comprenguem el sentit que se li dóna en la societat que estudiem. En l’àmbit de la religió és encara més complicat, deia, ja que si el procés de la traducció ja és prou difícil amb objectes quotidians, com ho serà amb els conceptes metafísics?
Posava l’exemple de la categoria ‘déu’, i com els missioners van tractar de traduir aquesta noció. Es gairebé impossible, ja que la significació és totalment diferent en una cultura i en una altra.
Perquè les llengües no són només estris per comunicar-nos, sinó que són veritables sistemes de pensament. Per això és tan perillós que cada dia es puguin comptar les que desapareixen. Per això hem de lluitar per conservar-les.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No puc estar més d'acord. Estic farta dels anglicismes estúpids que fem servir diàriament. És evident que en el llenguatge cotidià, l'argot si vols, fem i desfem seguint modes o per crear un llenguatge propi que et faci diferent a la resta. Estic d'acord amb això. Però no soporto els snobs (ja estem) que inclouen paraules i expressionsen altres idiomes només per fardar no per millorar el seu discurs. Fins i tot, et diré que, de vegades, em molesta que un pensador o crític escrigui o digui frases fetes en altres idiomes donant per fet que l'interlocutor l'enten. Potser sóc massa simple i em molesta només perquè no ho entenc. Però crec que podria dir-ho i explicar-se alhora per millorar la cultura del seu espectador i/o oient. He dit! (precissament vaig fer un comentari més banal a www.mirlab.blogspot.com)
ResponEliminaBueno yo quiero blog en español de l'amerique du sud. Lo espero, lo espero señorita.
ResponEliminaMiriam, i tant! Vaig llegir el teu post. I es veritat, hi ha coses intraduibles que sempre son mes exactes en un o un altre idioma, pero d'aixo a l'snobisme, o encara mes, a la tonteria... Es aquest el perill que algunes llengues siguin dominant o quedi millor dominar-les i fer-les servir, que ens oblidem que hi ha paraules en la nostra llengua que serveixen per dir el mateix!!! Per cert, estimats lectors del blog, ara que ja no estic activa (prometo un comiat a la tornada de Sudamerica) passeu una estona pel bloc de la Mir, sobretot si voleu estar ben al dia del que passa per la TV.
ResponEliminaJhon! Hoy he escuchado unos chicos hablar en Iguazu y he adivinado que eran colombianos porque su acento me recordaba al tuyo! No habra blog de Argentina, Chile..., pero prometo enviar alguna cronica!