Coses dels falsos amics dels idiomes, les primeres vegades que vaig sentir aquesta expressió vaig pensar que tenia a veure amb obrir la cremallera d’una casa -com si fos una tenda de campanya- però no, no hi té res a veure. De fet, la paraula correcta en aquest cas seria ‘fermeture’.
En realitat, ‘prendre la crémaillère’ fa referència a una tradició medieval. Una crémaillère és un antic recipient que penjava sobre el foc de la xemeneia, on es ficava la cassola per fer el menjar. Aquest utensili era l’últim que es col·locava a la casa, així que els nous habitants no hi podien menjar fins que no hi era. Quan es penjava, s’acostumava a convidar totes les persones que havien contribuït a la construcció de la llar, a la vegada que els amics i familiars.
Avui dia, ja no cal la xemeneia ni la crémaillère que dóna nom a la festa. Una mica per picar, unes quantes begudes, ganes de passar-ho bé i parlar diferents idiomes. També d’estar ben a prop un dels altres en el nostre cas, ja que els 22 metres quadrats de la nova llar no donen per massa més.
La Federica, a més de portar-nos una ampolleta de vi, també ens va portar un bonic ram de flors, que al dia següent havia sobreviscut a la festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada