Ens equivocàvem:
Primer, perquè divendres teníem l’esperat concert a París –que clausurava el festival Banlieues Bleues- dels cantants de flamenc Enrique Morente i Miguel Poveda i només vam veure el Morente. Els dos estaven ja a París abans de dijous, quan va començar el caos, però els seus músics no hi van poder arribar. Per sort, la veterania i tarannà de Morente no ens va deixar sense gaudir del seu cante jondo de gran qualitat, ja que va decidir improvisar un concert amb dos músics que coneixia de fa anys i que viuen a París. Així doncs, Morente va regalar al públic –que havia esgotat entrades- gairebé una hora i mitja de cants, guitarres i palmes. Un plaer.
Segon, perquè demà havíem de rodar un vídeo per un nou projecte televisiu i la noia amb qui hem de treballar, que viatja cada setmana a Madrid, s’ha quedat allà sense poder venir, així que ho haurem de deixar per la setmana vinent.
El tercer punt encara està en dubte, ja que dependrà de si podrem volar a Barcelona d’aquí a una setmana. El núvol de cendres no pinta massa bé, però les companyies aèries avui ja han començat a estirar-se dels cabells i a exigir a la Unió Europea, així que confiem en què podrem fer la primera visita a casa nostra. Una altra cosa seria si ens trobéssim a l’Àfrica o a l’Amèrica del Sud, però l’Europa rica no es pot permetre tants milions d’euros de pèrdues.
És un trasbals que ens molesta a tots, però també ens va bé que de tant en tant la natura ens demostri que no la tenim dominada del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada