Els focs artificials del 14 de juliol des del millor mirador de París

Hem començat la festa nacional del 14 de juliol en remull. I no perquè haguem assistit a la desfilada militar dels Champs Elisés –amb les tropes dels països africans que enguany celebren el cinquantè aniversari de les seves independències com a protagonistes- sinó perquè el xàfec ens ha entrat a casa.

Des del mes d’abril estan canviant tota la façana de l’edifici, molt vell, i una de les conseqüències de les obres ha estat les escletxes que han sortit per les bigues de fusta i el sostre, d’una banda, i els problemes per tancar el finestral de la planta baixa. Total, que ni amb totes les tovalloles de la casa i una cassola ho podíem parar.

No obstant això, les obres no només ens han portat goteres, problemes amb la finestra, cops a les vuit del matí o obrers caminant pel sostre, sinó que també ens han ofert la terrassa que ens faltava.

Gràcies als amables veïns amb qui compartim la sisena planta de l’edifici, fa tres nits vam descobrir que podem pujar dalt de tot de la bastida per tenir les millors vistes de París. A més, sense turistes!

Enfrontant-me al meu vertigen agut, avui hem tornat a pujar per veure els focs artificials que tanquen la festa nacional, que commemora la data en què, l’any 1789, es va assaltar la presó de la Bastilla, episodi emblemàtic de la Revolució Francesa.