Cerimònia de les relíquies de JC a Notre Dame

Set mesos vivint al centre de París dóna per moltes passejades i entrades a la majestuosa catedral de Notre Dame, que segons les guies, rep 10 milions de visites cada any.


Fins aquest darrer divendres, però, no havia assistit a la cerimònia d’exhibició de les relíquies que guarda Notre Dame: un clau, un fragment de la creu i la segona relíquia més important de la cristiandat després del Sant Sudari, la corona d’espines de Jesucrist.

Aquestes relíquies són les protagonistes d’una cerimònia els primers divendres de mes, a les 15h. Els cavallers del Sant Sepulcre de Jerusalem –que la custodien i la mostren vestits per a l’ocasió- tenen la responsabilitat de mostrar la corona a una multitud de fidels, que omplen la catedral i esperen el moment en què poden apropar-s’hi.

Mentre l’aglomeració de turistes observen el què succeeix, els creients es van apropant d’un en un a la corona d’espines per honorar-la. Això sí, res de tocar-la. Encara que minuts abans han vist com els encarregats de mostrar-la li feien petons i com alguns religiosos de la cua també ho feien, els fidels sense càrrec a la jerarquia eclesiàstica no poden tocar-la ells ni cap dels objectes que porten per fer-hi contacte.

Sigui com sigui, molts deixen la cua emocionats i amb llàgrimes als ulls.

Encara que no hi ha proves fidedignes que demostrin que es tracta de la corona d’espines que va portar Jesucrist –quelcom que passa habitualment, ni del cos de Colon se sap si està a Espanya o Santo Domingo- s’explica que Napoleó I i Napoleó III van donar reliquiaris per conservar-la, segles després que la Saint Chapelle de París fos construïda per conservar-la.

La corona va arribar a França després d’un llarg viatge. Als primers segles, va romandre a la Basílica del Mont Sió, a Jerusalem i, l’any 1053, es va transportar a la capella imperial de Bizanci per protegir-la de robatoris com els que havia patit el Sant Sepulcre.

L’any 1238, Balduino de Courtenay, l’emperador de Bizanci, va enviar-la als bancs de Venècia com garantia dels crèdits que havia demanat perquè passava per dificultats econòmiques. El rei de França San Lluís es va assabentar i va adquirir les relíquies amb l’objectiu de portar-les al seu país, on van arribar l’any 1239.

La corna va romandre a la Saint Chapelle –us recomano visitar-la o, encara millor, assistir a un dels concerts de música clàssica que s’hi celebren- fins a la Revolució Francesa, quan es va traslladar a la Biblioteca Nacional per ser traslladada de nou, el 1806, a Notre Dame, on es troba des de llavors i es pot visitar dins el Tresor de la catedral.

El que veuen els creients, però, és la joia de pedra de vidre circular on es troba el cercle de branques de jonc trenat al qual es van lligar les espines, que ja no hi són. Aquestes es van repartir una a una per diferents catedrals del món, on avui també són venerades pels fidels.

A més dels primers divendres de mes, també es pot assistir a la cerimònia tots els divendres de quaresma i el divendres sant.

Assistir a aquesta cerimònia em va fer recordar algunes de les classes d’antropologia de la religió i el principi de metonímia de què es parla quan es fa referència a les relíquies.

Les persones que s’hi apropen actuen com si entressin en contacte amb déu i no amb un objecte. I aquesta es la força de les relíquies i del principi de metonímia –la part pel tot-. Aquells objectes o membres que han format part del cos d’un déu, d’un sant o d’una verge són venerats de la mateixa manera que si es tractés del mateix déu.

Per aquesta raó, des de l’església es dóna tanta força a demostrar com d’autèntiques són aquestes restes i, molt sovint, s’argumenta que en aquell lloc o en un altra es guarda un os, un vestit o un tros de roba que va estar en contacte amb la persona venerada.

Fa pocs dies llegia que en una església de París es conserva un dit de Santa Genoveva, patrona de la ciutat, o que algunes de les verges tan venerades en les processons d’algunes localitats espanyoles conserven una mà o la corona d’aquelles que les van precedir i que van ser considerades santes.

Els misteris del sagrat...