Tenim les maletes plenes i obertes, esperant les últimes coses que cal empaquetar, tot i que no hi queda espai.
Hi ha moments que ja m’agradaria estar al tren de camí cap a casa, ja que aquests dies són pesats. Últims encàrrecs, decidir què deixem aquí perquè no ho podem portar, neteja a fons, visita del propietari del pis...
Tanmateix, em nego a què les meves últimes hores a París consisteixin en només això. Per aquesta raó busquem espais per esgotar la llarga llista d’activitats a fer. En quedaran moltes, una bona raó per tornar sovint a París, una ciutat que ja sento meva, i que trobaré molt a faltar.
Per això ahir vam descobrir dos nous indrets.
Al migdia vam dinar al Marché des Enfants Rouges. És un petit mercat al qual s’accedeix per un discret carreró de la rue Bretagne, 39. Al voltant de les parades hi ha un munt de tauletes per assaborir especialitats libaneses, marroquines, japoneses, italianes i també franceses. Nosaltres ahir ens vam decantar pel Marroc, un cuscús i un tajin.
El marché dels Enfants Rouges s’ha convertit en una de les ‘terrasses’ preferides dels parisencs.
Al vespre, una cita ineludible –incourtournable, com dirien aquí-. No podíem deixar París sense anar a la Caveau de la Huchette, una de les caves de jazz més mítiques.
Situada enmig dels carrerons de l’Ilot de Saint Severin –al barri llatí- cada vespre es pot gaudir d’un bon concert de jazz. El més interessant, i el que la diferencia d'altres caves de jazz, és que davant de l’escenari no seu ningú, sinó que hi ha una pista on les parelles ballen com es feia als anys 30 amb les big bands de swing.
És un espai històric. Ja al segle XVI, era el lloc de trobada dels templers i l’any 1772 es va transformar en lògia secreta franc-maçònica. I durant la Revolució Francesa, la sala superior es va convertir en una taverna on s’hi trobaven les principals figures de la Convenció: Danton, Marat, Saint-Just, Robespierre... Mentrestant, a les sales inferiors s’hi celebraven judicis i les posteriors execucions.
Però jo us estava parlant de jazz. Després de la segona guerra mundial, arriba des de l’altra banda de l’atlàntic aquest nou estil de música i la Caveau de la Huchette serà el primer lloc on es tocarà.
Des d’aquells dies, continuent trobant-se els músics i els ballarins a la cava, i també algun no iniciat com nosaltres ahir nit. Repetirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada