El mercat de Belleville

L’última vegada que vaig fotografiar una parada d’espècies

o d’olives en un mercat de carrer



em trobava al Marroc.

i si mireu i escolteu aquest vídeo

podríeu pensar que us trobeu en moltes ciutats, però a París? La ciutat de la llum, de la vida chic, dels cafès literaris, de la tour Eiffel, de... ja sabeu el reguitzell d’imatges que tenim tots de París.

Doncs sí, això és París, i és la ciutat intramurs, sense creuar el periphérique, la ronda que separa la capital francesa de la banlieu. A sis parades del centre absolut de París.

És el mercat de Belleville, per on m’he passejat aquest matí. És a dir, és el mercat del meu barri, on he comprat alvocats i pa, ja que es troba a tocar de casa, és barat, i se celebra dos dies a la setmana.

Hi ha de tot: roba, molta verdura i fruita –amb un preu molt reduït-, formatges, sabates, carns i unes parades enormes –de més de 20 metres- de peix. Enmig del Boulevard Belleville, unes enganxades a les altres.

També hi havia militants del Front de Gauche repartint propaganda per a les eleccions regionals –similars a les autonòmiques encara que amb molt menys poder de les regions, se celebren d’aquí a unes setmanes-; homescartell musulmans demanant donatius per a la construcció d’una nova mesquita a Montreuil (a la banlieu); persones que obrien una maleta enmig de la vorera i exposaven per vendre el que semblava que podia ser la roba que acabaven d’agafar de l’armari per treure’n uns calers...

No he arribat fins al final, perquè és molt llarg i perquè aquest mercat cansa. Hi havia una tensió fatigant, de persones donant-se cops i empenyent per passar, de pidolaires picant-te a l’esquena gairebé increpant-te que els donessis diners, de persones que no s’entenien, de massa gent que semblava enfadada.

Quan he sortit de la rambleta que sol haver enmig dels boulevards parisencs i m’he anat a la vorera, he entrat en una botiga en què ja m’havia fixat fa uns dies. És una botiga de mobles d’estil àrab o nordafricà, per poder decorar casa d’un com si es trobés en el bell mig de Marraqueix. Aquesta és una foto del menjador d’estil egipci que hi havia a la venda, amb tele inclosa.