dijous, 18 de febrer del 2010

Quan surt el sol

Fa dos dies, sortia d'una classe al migdia i vaig veure que fora de la facultat la gent llegia asseguda a qualsevol esglaó al costat de la gespa, xerrava en grup en els bancs que hi ha pel campus... I com tenia una estona fins a l'altra classe, vaig pensar que podia imitar-los i menjar-me l'entrepà del dinar aprofitant el bon temps del qual semblava que tothom gaudia.

Però quan ja era portes enfora, em vaig adonar que continuava fent el fred gèlid del matí, i que probablement continuàvem sense superar els zero graus. Evidentment, em vaig menjar l'entrepà sota sostre.

Què els passava? Havia sortit el sol. I aquest fenomen és tan poc habitual que tothom es llença a gaudir-lo.
Avui ha estat més aviat un dia gris, com ja ens té acostumats, però a estones ha sortit el sol. I els llangardaixos francesos han tornat a sortir de sota l'abric de les pedres per aprofitar qualsevol raig.

Així doncs, toca caure en el lloc comú i dir-vos que... què poc valorem les coses a què estem acostumats! Fins que deixem de tenir-les!

Gaudiu del bon temps que ben aviat arribarà al Mediterrani.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada