Neu a París i a Nanterre

Avui hem sortit més d'hora que mai, ja que havia d'estar a la universitat ben aviat per una reunió amb una profe que m'havia d'assessorar amb la matrícula.

I en sortir de casa cap a la rue Belleville ens hem adonat que nevava. I no una miqueta, sinó que queien uns bons flocs que ens emblanquinaven cabells i abrics. Ens hem aturat per assegurar-nos i ens hem mirat rient, al·lucinats del regal que ens havia fet París per matinar (ens costa bastant sortir del llit).



En veure que la gent seguia caminant amb normalitat al nostre voltant ens hem adonat que els únics feliços per la neu érem nosaltres, així que és possible que sigui bastant habitual. De fet, ha estat nevant fins al migdia, i quan hem tornat cap a casa al vespre els cotxes del carrer estaven plens de neu. Ens moríem de ganes per arribar a casa, ja que avui el fred congelava els dits de mans i peus.

A la universitat la neu ha quallat a la gespa i els arbres, encara que no a l'asfalt. La Universitat París X és un gran campus molt a prop de París, com si fos una Autònoma però més enganxat a la ciutat. Pertany a Nanterre, una ciutat de la 'banlieu' -com es coneixen aquí els suburbis, potser us sona el concepte pels conflictes que hi va haver amb la cremada de cotxes l'any 2005- on governa el Partit Comunista de França des de l'any 1945. Ja podeu comptar, llavors, quina és la força obrera de la ciutat, comptant que el govern estatal és de Sarkozy, gens d'esquerres.


A la universitat très bien, però això d'assistir a classes en francès és dur, ja que em perdo moltes coses. He fet classes on érem pocs alumnes i la relació amb el professor és molt directa, i he confirmat les meves expectatives sobre que aquí els alumnes volen ser de veritat etnòlegs (com li diuen aquí als antropòlegs). De fet, una de les preguntes típiques que he hagut de respondre aquests dos dies és: “quin és el teu tema?”. Es refereixen al meu tema d'investigació, és clar. Sortosament, sóc una gran futuròloga -ja sabeu, sempre amb mil projectes al cap- i he pensat i repensat mil vegades quin és el tema sobre el que m'agradaria fer recerca, perquè els sorprendria molt que estigui a punt d'acabar la carrera i no en tingui.

No puc acabar el dia sense referir-me a la situació del tren en hora punta. Increïble, jo que em queixo de rodalies de Renfe quan vaig ben estreta els dies de vaga o retards. He anat a agafar el RER (és com les rodalies a BCN, creuen molt ràpid la ciutat sencera parant en tres o quatre estacions i connecten amb la 'banlieu') a Chatelet-Les Halles, una estació d'enllaç de mil trens i metros del centre de París (on les passarel·les dels transbordaments són tan llargues i tan ràpides) i no m'ho podia creure: a l'andana i havia una munió de gent fent fila esperant que arribessin els trens: com set o vuit files de persones, amb treballadors vigilant perquè ningú caigués a la via amb les empentes per entrar als vagons.

Total, que no he pogut entrar fins al sisè o setè tren que ha arribat, amb la mala sort que aquell no anava a la universitat i he hagut de baixar en una altra parada i esperar el meu. En aquell moment era impossible no entrar, ja que et mous per les empentes de la gent i només pots deixar-te portar.

M'han dit que avui hi havia problemes especials amb els RER, però també m'han dit que això és bastant habitual en hores punta. Tot i que els trens passaven seguits un de l'altre, no es pot negar. Això sí, tret d'algun crit de por de caure a la via, tothom tranquil esperant i assumint que a cada tren -que ja arribaven plens- només hi entraven uns quants i que ja arribaria el moment en què, després d'arribar a la primera fila, et cauria una porta al davant. De bojos!


PD-->Ahir vam poder finalitzar els nostres tràmits bancaris a la Poste, així que esperem amb delit que ens arribi tota la documentació -i les targetes, és clar- per poder comptar amb els nostres diners aquí.