Oh la la, la burocràcia francesa!

Els amants d'Asterix (no és el meu cas) potser recordeu una de les històries d'aquest còmic en què els protagonistes participen en uns jocs olímpics i han de patir la burocràcia romana; és veu que és un capítol molt divertit.

Doncs bé, en menys de dues setmanes dos francesos ja s'han referit a aquesta historieta per parlar-nos de la burocràcia francesa. I jo pensava... serà com a tot arreu, no? Sempre és molt pesada.

Però no, és pitjor!!!

Demà tornem per cinquena, sisena vegada? a la Poste, el servei de correus francès, perquè es a la Banque Postale on ens farem el nostre compte bancari (si ho aconseguim algun dia, és clar). Hi ha més bancs, però les comissions per compte o per targetes són en general molt cares i ens han dit que on menys es paga és a la Poste. Total, que és el banc dels pobres...

Però qui s'havia d'imaginar que les coses no serien tan fàcils com arribar al banc, demanar cita, lliurar els DNI's, donar bastant diners si calia, i esperar a tenir-ho tot en ordre i poder operar amb targetes amb normalitat? Hem arribat a sortir d'alguna oficina sense acomiadar-nos, remugant en la nostra llengua i amb ganes d'escopir-li a la dona que ens havia atès, o amb ganes de plorar d'una altra oficina on ens havien atès bé, però encara no teníem tots els papers.

Portem una carpeta amb:
- els nostres DNI (hem trobat ja on està la data d'expedició, imprescindible per l'estúpida d'abans).
- tenim una carta del nostre propietari on assegura que vivim a casa seva.
- tenim diverses factures de llum del seu pis per demostrar que el domicili és seu (llàstima que tot i l'esforç de la seva mare, qui és qui rep les factures, d'enviar-les per correu des del sud de França, no hagi servit de res, perquè cal que les factures s'enviïn a la casa on vius, no només que es paguin).
- tenim els més de 50 euros que ens faran pagar per les primeres comissions
- tenim la fotocòpia del document d'identificació del propietari

Però això, de moment, no ha servit de res.

Esperem tenir més sort demà, ja que hem aconseguit tenir la factura d'internet de la casa, que el propietari ens ha aconseguit després de trucar a la companyia (a qui cal pagar per l'enviament).

És clar, que per l'estúpida d'abans (es nota que encara necessito descarregar-me?) no valia que la identificació d'ell fos amb fotocòpia, o no li semblava bé que la carta fos datada el 31 de gener, perquè ja era febrer i no valia; i també li semblava malament que volguéssim obrir un compte conjunt per als dos... brrrrrr

I jo em preguntava si aquest calvari tocava passar-lo perquè no som francesos (fent crides a la Unió Europea i pensant en els immigrants per obligació -al cap i a la fi, jo estic aquí gaudint de la vida i perquè vull-) però no, es veu que els francesos també han de passar per tots aquests tràmits.

I ara començarem a buscar pis per traslladar-nos en unes setmanes... Cues i visites massives a pisos de 20 metres per 750 euros, obligacions de portar un dossier amb tot de documents, pagaments de tot tipus de tràmits, blablabla Qué dios nos asista!!!

Això sí, m'encanta París!!!