El meu dia a dia al transport

Tres matins a la setmana surto de Belleville, i agafo la línia 11 cap a Chatelet, on faig el trasbordament cap al RER A, que em porta a Nanterre Université. Tres vespres a la setmana faig el mateix camí de tornada.

L’estació d’enllaç de Chatelet-Les Halles em continua impressionant. Tan gran, tanta gent, tants serveis, tants indigents, tantes corredisses en sentits contraris... Un dia d’aquests m’hi passaré una estona en hora punta per fer-ne fotos. Val la pena.

Avui arribava amb el tren a quarts de set de la tarda quan, encara dins del vagó en marxa, he vist entre la massa de gent dos policies corrent. Quant ha parat i he sortit, he tornat a veure els dos policies, i a pocs metres un altre més, seguien corrent. Poc més enrere corria també un fotògraf amb la seva bossa i càmera de professional, així que el meu instint de periodista-antropòloga m’ha fet apuntar-me al grup. Sense córrer, però, hi he anat al darrera, en direcció contrària a la que em tocava anar. Però els he perdut.

Decebuda i sense saber a què es debia tanta corredissa, he girat cua per anar a buscar el llarg trasbord cap al meu metro quan gairebé m’he topat amb un tros d’home de dos metres, vestit de militar i amb una ametralladora que gairebé feia la meva alçada. I n’hi havia dos més ben a prop, també a l’andana.

L’altre dia també en vam veure a la Gare du Nord, una gran estació on hi arriben trens de llargues distàncies, però mai no n’havia vist a Chatelet. De ben segur que avui buscaven alguna cosa, encara que no he descobert el què. Segons un informant local -ja que faig antropologia anomenaré així les meves fonts- la presència de militars armats a les grans estacions té la seva raó de ser en l’amenaça del terrorisme islàmic al territori francès (ells també tenen tropes a l’Afganistan). Però avui corrien, així que no sé si tenia alguna cosa a veure.

Canviant de tema, les meves experiències als transports, tot i ser molt positives pel que fa a les meves vivències personals, no ho són tant quant a la logística. Compro abonaments de deu viatges, però aquí no van tots en una targeta, sinó que et donen 10 bitllets senzills a un preu reduït en comprar-los d’una vegada. I crec que de tots els viatges que ja he fet fins ara –gairebé uns cinquanta- en més de la meitat dels casos he tingut problemes per passar les portes, així que m’ha tocat passar per sota les barreres, saltar, passar darrere d’algú... tot això sempre que no hi és l’encarregat a la guixeta que em dóna un bitllet nou o m’obre les portes, és clar. Tot el que mai no he fet a Barcelona, em toca fer-ho aquí, patint els atacs de les portes automàtiques, que ahir em van deixar enganxada amb força primer a mi i després a la meva motxilla.

Estic descobrint que els problemes amb els bitllets han de ser molt habituals, ja que en més d’una ocasió –avui una vegada i ahir dues- diferents viatgers m’han ofert que passés enganxada a ells al seu torn. Com si no pagués bitllet quan l’he pagat. Què hi farem? Com a mínim em conviden.