'Râler', aquest verb tan parisenc

Rondinen, remuguen, es queixen, es mostren disconformes... “Ils râlent”, els francesos -sobretot els parisencs- es queixen. En tenen una facultat especial. Quan t'han d'atendre i no en tenen ganes, quan creuen que no és la seva feina, quan has arribat massa a prop de l'hora de tancar; però també quan el govern els vol imposar un nou canvi, quan no estan d'acord amb una nova norma. Llavors paren el país, surten al carrer, protesten.

Ahir vam poder comprovar-ho.

Seguint en aquesta línia d'apuntar-nos a qualsevol acte que pugui ser interessant -dilatant així el moment de visitar els 'must' parisencs- vam assistir a la projecció d'uns curtmetratges al 104 -centre cultural municipal- sobre la repressió policial.

Perquè us situeu, us puc dir que, salvant les distàncies, el 104 és una mena de CCCB (sobre el que es perd en la traducció, una història ben diferent, ja us en parlo un altre dia). Doncs bé, d'inici, una part del públic es va revoltar i van aconseguir fer una votació per veure qui volia pagar l'entrada -inicialment obligatòria- amb el resultat d'establir una entrada voluntària. I dins, encara que vam aconseguir veure els curts, la sessió de debat va haver de ser anul·lada per les crítiques dures de diferents membres del públic, o la marxa enmig del col·loqui sobre la seva obra d'un dels directors.

Deixant de banda el comportament lamentable d'una part d'aquests 'râleurs' (o rondinaires), que van aconseguir, amb el seu debat estèril, boicotejar l'acte, em va resultar molt instructiu adonar-me de la capacitat que tenen de creure's amb el dret d'opinar sobre el que estaven veient, de demanar expressar el seu punt de vista contrari al que s'estava fent, de posicionar-se.

Només així s'entén que el govern hagi de parar mesures -no sempre, de vegades acaben anant endavant- que havia aplicat, o que es parin durant mig curs les classes a la universitat... o que un dia prenguessin la Bastilla i fessin la Revolució Francesa...

o que un dia de maig de 1968 busquessin la platja sota les llambordes i donessin poder a la imaginació.